El passat divendres dia 29.10.09 Van anar a l'exposició de Pep Duran, un escenograf.
Pep Duran fa comparacions, per això la millor tècnica que podía utilitzar era el
collage amb
ímbric (tècnica que consisteix en posar una cosa al costat d'una altre i avegades sobreposarles) , que es la tècnica que es veu en les obres que podíem trobar a l'instal·lació. No obstant, a l'expocisió também s'utilitza el constructivisme.
Ell el que vol dir amb aquella instalació és que preten enmatxar dos móns, enmatxar les diferents visions de la vida, per això hi ha una linia que uneix totes les obres d'art de la sala, desde el pont d'entrada a l'instal·lació fins al final, els cuadres rodons dels germans Castells, els unics cuadres de l'exposició no creats per el Pep Duran.
Pep Duran va construir aquestes obres a partir d'elements ya usats, va aprofitar tot material que es podía reutilitzar. El material més utilitzat és la fusta, el parquet. El parquet és tant utilitzat per ell, perque deia que el parquet formava part de la vida de les persones, el parquet al estar amb contacte amb les sabates, els peus, etc. aquest forma part de la vida de les persones, per tant agafant el parquet s'agafa una part de les persones.
Personalment considero la seva expocisió una forma molt diferent de veure l'art en comparació amb la meva idea d'art. Ell barreja objectes, artistes, fa obres d'art que no es basen a ser un tros de roba enmarcat i penjat a una paret. Ell reserca els materials, fa que cada objecte tingui un significat especial y despres de tot, els uneix un a un amb una línia.
