turbinegeneration: Projecte final

906090.

Aquest projecte consisteix en mostrar a la gent que el model de la societat actual es impossible. La societat d'avui en dia ha creat un model amb unes mides determinades, 906090, a partir de la diva Marylin Monroe. Aquesta dona va implantar aquest model, el qual encara és vigent. El problema de la societat es que s'ha accentuat i la pressió social és encara més forta.
Llavors nosaltres varem agafar aquest tema per fer l'exposició. Com a model de cos ideal, vam agafar un maniquí, màxim representant de cànon de bellesa. El projecte amb el maniquí va anar evolucionant i canviant progressivament amb el pas del temps. La paret, de color lila, també anava canviant, només hi va haver una cosa que va durar des de el primer fins el últims dia, les lletres 906090.
Desprès de tots aquest canvis en projecte va quedar de la següent manera: El maniquí envoltat de cintes mètriques de costurera; a la paret, com si fos una ombra, la figura d'un maniquí omplerta de fotografies d'anorèxiques. I finalment una tauleta petita amb una maqueta del projecte inicial.
Van haver-hi algunes coses fetes a últim moment que no van resultar les més adequades, però el més important d'aquest treball és el procés, la seva evolució.

Per saber més d'aquest projecte consulteu: http://www.turbinegeneration906090.blogspot.com/

Turbinegeneration: projecte inicial

IDEA 1:El meu projecte inicial estava relacionat amb la memòria. Em va costar molt trobar el tema i com enfocar-ho ja que volia fer una barreja de coses que al cap i a la fi no s’entenia res. L’idea d’aquest projecte es basava en el moment en que tu veus una peça de roba i et recorda a un moment o a una epoca de la teva vida. El que jo pretenia fer era un stop motion on es veien diferents samarretes o complements i el record que em donava, que no era mes que una fotografia d’algun dia significatiu que la vaig portar. Aquesta idea en tot cas mai la vaig poder treballar del tot per que era molt embolicada.

IDEA 2
Més tard vaig pensar en un altre idea, que no va arribar a ser res més que una idea. No vaig arribar mai a fer fotografies ni res per l’estil, ja que poc desprès de decidir-ho ens van proposar fer aquest projecte per grups. El projecte es basada en roba abandonada, és a dir quan tu deixes de posar-te una samarreta per qualsevol raó però no la treus del teu armari. Aquesta samarreta, llavors està abandonada. El projecte final hagués consistit en una fotografia modificada amb el photoshop on es podia veure o bé la samarreta en perfectes condicions i al costat la mateixa samarreta feta pols, en un racó com si estigues abandonada, o per altre banda la samarreta directament abandonada. Però mai vaig arribar a fer res.