dissabte, 5 de desembre del 2009

Tim Burton


Timothy Burton nascut el 25 d'Agost del !958 a Burkbank (California)

Va ser director, productor y guionista. Va ser uns dels autors mes originals de Hollywood (actual). Des de nen es nutría de cómics y antiges películes de terror y fantrasía. Durant la seva juventud un gran talent per el dibuix, estudiant animació a l'Institud de l'Artm de California i partir de 1979.

La Disney va contractar a Tim Buton a principis de la decada dels 80 per a treballar com a animador durant els seus primers anys de trayectoría professional. Va fer diversos traballs per a la Disney pero al 1984 va publicar un dels seus curts més recordats Frankenweenie. Al 1985 va publicar publicar el su primer film. Pero no va sortir del anonimat fins que va fer Bitelchus (1988), un film amb Michael Keaton al paper principal y a Alec Baldwin y Greena Davis com a co-protagonistes. Al 1989 va obtenir el seu titol més taquiller Batman, la adaptació del cómic de Bob Kane. Aquest mateix any es va casar amn la pintora Lena Gieseke, pero es va divorciar al 1992.

A la seguent epóca va fer una de lesz seves millors obres Eduardo Manostijetas (1990), un conte fantástic dotat d'una gran bellesa y sensibilitat. Aquesta película va estar protagonitzada per Johnny Deep, un rostre molt usual en les seves proximes películes. Al 1994 va estrenar la seva obra Ed Wood, la figura d'Ed Wood va ser denominat com el pitjor director de la història. Aquest film va obtenir dos premis Oscar, un al millor maquillatge i un altre per Martin Landau, el millor actor secundari per la seva interpretació al peper de Bela Lugosi. Despres d'aquest film faría: Sleepy Hollow (1999), El planeta de los simios (2001) el cual va resultar decepcionant, Big Fish (2003), Charlie y la fábrica de chocolate ( 2005) y Sweeney Tood (2007), també va participar amb la Disney per a dirigir dues pelicules d'animació 3-D.

Respecte la seva vida amorosa, despres de la seva separació amb Lena Gieseke, Burton va mantenir una relació amb la mode i actriu Lisa Marie, amb la cual després del rodatge de El planeta de los simios va trencar la seva relació per començar una amb Helena Bonharm Carter.


Més informació en les pagines webs:


Videos:

diumenge, 22 de novembre del 2009

Edgar Allan Poe


LA MUERTE DE LA MASCARA ROJA: Amb aquesta fotografia vull fer transmetre una de les escenes que em va venir al cap quan vaig llegir el conte de La Muerte de la Máscara Roja. No he volgut donar cap imatge de sang ni res per l'estil ja que no ho creia gaire convenient per el conte. Aquesta fotografia és molt sutíl, es pot apreciar els cadàvers, que és la part fosca dels contes de Edgar Allan Poe; y la mort de la mascara vermella, que és com l'altre cara més elegant.
___________________________________________________

Aquesta és la imatge petita del treball de poe.

Diari.


dilluns, 2 de novembre del 2009

Pep Duran: ímbric

El passat divendres dia 29.10.09 Van anar a l'exposició de Pep Duran, un escenograf.
Pep Duran fa comparacions, per això la millor tècnica que podía utilitzar era el collage amb ímbric (tècnica que consisteix en posar una cosa al costat d'una altre i avegades sobreposarles) , que es la tècnica que es veu en les obres que podíem trobar a l'instal·lació. No obstant, a l'expocisió também s'utilitza el constructivisme.
Ell el que vol dir amb aquella instalació és que preten enmatxar dos móns, enmatxar les diferents visions de la vida, per això hi ha una linia que uneix totes les obres d'art de la sala, desde el pont d'entrada a l'instal·lació fins al final, els cuadres rodons dels germans Castells, els unics cuadres de l'exposició no creats per el Pep Duran.
Pep Duran va construir aquestes obres a partir d'elements ya usats, va aprofitar tot material que es podía reutilitzar. El material més utilitzat és la fusta, el parquet. El parquet és tant utilitzat per ell, perque deia que el parquet formava part de la vida de les persones, el parquet al estar amb contacte amb les sabates, els peus, etc. aquest forma part de la vida de les persones, per tant agafant el parquet s'agafa una part de les persones.
Personalment considero la seva expocisió una forma molt diferent de veure l'art en comparació amb la meva idea d'art. Ell barreja objectes, artistes, fa obres d'art que no es basen a ser un tros de roba enmarcat i penjat a una paret. Ell reserca els materials, fa que cada objecte tingui un significat especial y despres de tot, els uneix un a un amb una línia.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

EL QUE VEUEN ELS MEUS ULLS: Aqui acaba la curiositat


Aquesta imatge esta feta des de un pla frontal. Aquí el mes important de la fotografia és la poca profunditat de camp que hi ha, ja que els elements que estan mes lluny estan desenfocats y al contrari els mes propers estan enfocats. També hi ha molt lloc entre la llum y les ombres. al fons de tot hi ha molta foscor, en canvi al primer pla hi ha molta claredat degut al flash de la càmera. Aquesta imatge esta feta des de un forat a la paret que donava a una habitació. La imatge reflexa alguna de les coses que hi havia dins de l'habitació.

EL QUE VEUEN ELS MEUS ULLS: La meva gran debilitat. la curiositat


Esta en un pla picat, aquí en aquesta imatge el fora de campo podria ser important però encara ho es més el joc de llums produïts pel flash de la càmera. Dóna un efecte de profunditat enorme sense poder visualitzar gaire be que hi ha al final de la canonada. Els diversos colors de la pintura seca de la imatge, fa que sembli un altre objecte molt diferent. Aquesta imatge és una de les que més m'agraden perquè primer em vaig fixar en la canonada però desprès la curiositat va poder amb mi i va fer que pensés en aquesta fotografia.

EL QUE VEUEN ELS MEUS ULLS: L'altre cara de la RU





Des de un pla frontal i picat, ja que està per sobre de la imatge en canvi esta just davant. Aquesta imatge te una entonació molt especial gracies al joc de llums. Aquestes rajoles estaven a una habitació una mica amagada que no arribava gaire bé la llum. La imatge l'he escollit per fet de la brutícia que hi ha a sobre de les rajoles, és com la cara oculta de la fabrica