dimecres, 8 de setembre del 2010
dissabte, 5 de juny del 2010
turbinegeneration: Projecte final
906090.
Aquest projecte consisteix en mostrar a la gent que el model de la societat actual es impossible. La societat d'avui en dia ha creat un model amb unes mides determinades, 906090, a partir de la diva Marylin Monroe. Aquesta dona va implantar aquest model, el qual encara és vigent. El problema de la societat es que s'ha accentuat i la pressió social és encara més forta.
Llavors nosaltres varem agafar aquest tema per fer l'exposició. Com a model de cos ideal, vam agafar un maniquí, màxim representant de cànon de bellesa. El projecte amb el maniquí va anar evolucionant i canviant progressivament amb el pas del temps. La paret, de color lila, també anava canviant, només hi va haver una cosa que va durar des de el primer fins el últims dia, les lletres 906090.
Desprès de tots aquest canvis en projecte va quedar de la següent manera: El maniquí envoltat de cintes mètriques de costurera; a la paret, com si fos una ombra, la figura d'un maniquí omplerta de fotografies d'anorèxiques. I finalment una tauleta petita amb una maqueta del projecte inicial.
Van haver-hi algunes coses fetes a últim moment que no van resultar les més adequades, però el més important d'aquest treball és el procés, la seva evolució.
Llavors nosaltres varem agafar aquest tema per fer l'exposició. Com a model de cos ideal, vam agafar un maniquí, màxim representant de cànon de bellesa. El projecte amb el maniquí va anar evolucionant i canviant progressivament amb el pas del temps. La paret, de color lila, també anava canviant, només hi va haver una cosa que va durar des de el primer fins el últims dia, les lletres 906090.
Desprès de tots aquest canvis en projecte va quedar de la següent manera: El maniquí envoltat de cintes mètriques de costurera; a la paret, com si fos una ombra, la figura d'un maniquí omplerta de fotografies d'anorèxiques. I finalment una tauleta petita amb una maqueta del projecte inicial.
Van haver-hi algunes coses fetes a últim moment que no van resultar les més adequades, però el més important d'aquest treball és el procés, la seva evolució.
Per saber més d'aquest projecte consulteu: http://www.turbinegeneration906090.blogspot.com/
Turbinegeneration: projecte inicial
IDEA 1:El meu projecte inicial estava relacionat amb la memòria. Em va costar molt trobar el tema i com enfocar-ho ja que volia fer una barreja de coses que al cap i a la fi no s’entenia res. L’idea d’aquest projecte es basava en el moment en que tu veus una peça de roba i et recorda a un moment o a una epoca de la teva vida. El que jo pretenia fer era un stop motion on es veien diferents samarretes o complements i el record que em donava, que no era mes que una fotografia d’algun dia significatiu que la vaig portar. Aquesta idea en tot cas mai la vaig poder treballar del tot per que era molt embolicada.
IDEA 2
Més tard vaig pensar en un altre idea, que no va arribar a ser res més que una idea. No vaig arribar mai a fer fotografies ni res per l’estil, ja que poc desprès de decidir-ho ens van proposar fer aquest projecte per grups. El projecte es basada en roba abandonada, és a dir quan tu deixes de posar-te una samarreta per qualsevol raó però no la treus del teu armari. Aquesta samarreta, llavors està abandonada. El projecte final hagués consistit en una fotografia modificada amb el photoshop on es podia veure o bé la samarreta en perfectes condicions i al costat la mateixa samarreta feta pols, en un racó com si estigues abandonada, o per altre banda la samarreta directament abandonada. Però mai vaig arribar a fer res.
dilluns, 15 de març del 2010
El camí a casa
Aquest és un projecte plantejat de forma que havíem de buscar un camí molt familiar, com per exemple el camí de casa a l'escola o viceversa. Un cop sabies el camí que faries, havies de fer un autoretrat, que no havia de obligatòriament de la cara, podia ser dels peus o de qualsevol altre part del cos.
El meu camí era de l'escola a casa, però com havia de ser un camí que nosaltres coneixessim molt bé vaig decidir fer un camí que sempre faig, vagi on vagi. Aquest camí no es un altre que el camí del portal de casa meva a la meva porta. A l’autoretrat és veu que es el camí de l'escola a casa perquè hi ha elements que ho mostres com la motxilla.
Desprès també haviem de fer un autoretrat dibuixat, el que faig fer per aquest retrat va ser els meus peus caminant. Però degut a l'activitat amb el Howard aquest dibuix va acabar formant part de l'activitat proposta per ell, és a dir aquest autoretrat es va quedar enganxat al terra com part de la meva participació.
El meu camí era de l'escola a casa, però com havia de ser un camí que nosaltres coneixessim molt bé vaig decidir fer un camí que sempre faig, vagi on vagi. Aquest camí no es un altre que el camí del portal de casa meva a la meva porta. A l’autoretrat és veu que es el camí de l'escola a casa perquè hi ha elements que ho mostres com la motxilla.
Desprès també haviem de fer un autoretrat dibuixat, el que faig fer per aquest retrat va ser els meus peus caminant. Però degut a l'activitat amb el Howard aquest dibuix va acabar formant part de l'activitat proposta per ell, és a dir aquest autoretrat es va quedar enganxat al terra com part de la meva participació.
Els mons de Coraline
Els mons de Coraline, és una pel·lícula de Henry Selick.
La Coraline i la seva família s'acaba de mudar a una nova casa, a la qual a la Coraline no li agrada gens. Un dia caminant per les afores coneix al seu veï i dies més tard aquests li dona una nina que és idèntica a la Coraline i li explica que la ha trobada per casa seva.
Aquesta nina més endavant es veurà com era una espia de la "l'altre mare" de la Coraline. La Coraline aconsegueix trobar un món paral·lel al seu a través una petita porta que hi ha a casa seva, en aquest món les coses són com la Coraline vol, tot el que passa li encanta. En aquest món és on la Coraline coneix a la seva "altre mare". Aquesta altre mare finalment resulta ser un monstre del qual l'única intenció és apoderar-se de l"anima" de la Coraline canviant-li els ulls per botons (tret característic de tot ésser viu en aquest món paral·lel).
L'altre mare acaba segrestant els pares reals de la Coraline fent que ella els hagi de recuperar utilitzant la seva intel·ligència. Al final gràcies a l'ajuda dels seus nous amics aconsegueix alliberar els seus pares i tancarà la porta d'entrada a aquest món.
diumenge, 14 de març del 2010
MACBA, Howard
El dia 26 de febrer de 2010 vam anar al MACBA a fer una activitat amb el Howard. El que ell ens va proposar és en una sala buida, dibuixar al terra, mitjaçant cinta adesiva, posits, cartró i objectes que haguessim portat, un recorregut que ens sapiguessim molt bé. Aquesta activitat va ser molt divertida ja que teniem total llibertat per fer el que volguessim.
Ens van dividir en grups de tal manera que cada grup no podia veure que faría el grup següent. Un cop tots el grups van fer aquesta activitat, ens vam reunir tots a la sala i vam comentar aquesta experiència.
Una de les conclusions que vaig extreure esque hi ha gent molt diversa, gent que viu molt lluny i diferents formes de fer entendre el teu recorregut. Mentre's que alguna gent es centrava en coses properes a casa seva, hi habia gent que li donava més importancia als elements que hi habien en el seu camí.
Ens van dividir en grups de tal manera que cada grup no podia veure que faría el grup següent. Un cop tots el grups van fer aquesta activitat, ens vam reunir tots a la sala i vam comentar aquesta experiència.
Una de les conclusions que vaig extreure esque hi ha gent molt diversa, gent que viu molt lluny i diferents formes de fer entendre el teu recorregut. Mentre's que alguna gent es centrava en coses properes a casa seva, hi habia gent que li donava més importancia als elements que hi habien en el seu camí.
John Baldessari
Nascut el 1931 a National City, California, John Baldessari és sens dubte un dels artistes més influents del nostre temps, que ha desafiat les convencions de les pràctiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.
Pura bellesa
L' exposició repassa la trajectòria artística de John Baldessari, començant per les obres que es van salvar de la crema a què l'autor va sotmetre els seus treballs d'entre maig de 1953 i març de 1966.
L' exposició repassa la trajectòria artística de John Baldessari, començant per les obres que es van salvar de la crema a què l'autor va sotmetre els seus treballs d'entre maig de 1953 i març de 1966.
La mostra recull les obres més importants de l'artista i que reflecteixen la gran diversitat de mitjans d'expressió que ha utilitzat en la seva carrera artística. El seu famós nas flotant de 1965, 'God Nose', dóna pas a les nombroses escultures de nassos i orelles que ha desenvolupat fins a l'actualitat. També és present la seva obra 'Comissioned Paintings'.
obra escollida
California Map Project Part I: California.
1969. 11 improvisacions per raig de tinta sobre paper d'arxiu damunt Dibnd.
Aquesta obra esta composta 12 quadres, en els quals a 10 d'ells es pot veure el una lletra de les 10 que hi ha en la paraula "California" cada quadre mostra una lletra. Als dos primers hi ha informació sobre California.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)