BLOW UP

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?


2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.


3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organització del temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Haneke intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

8. Què penseu de l’iniciï i l'acabament de la pel·lícula? I del títol?

9. Creus encertada la manera com Haneke ens explica una part d'allò que succeeix contemporàniament en una gran ciutat com París?

10. Comenta també altres aspectes que t'hagin semblat interessants, o també aquells que consideris negatius.

Comparació cartells

COSMOPOLITAN MARCA

-Capçalera:

· COSMOPOLITAN: Només hi consta el nom de la revista en majúscules i color rosa

· MARCA: HI consta el nom del diari i alguns subtitulars per fer més atractiu la lectura completa d’ells.

-Tipografia dels titulars

· COSMOPOLITAN: Títol en majúscules per significar la seva importància. La resta de subtitulars, varien de majúscula a minúscula i són alternadament de color rosa, negre i blanc.

· MARCA: Títol en majúscules, d’un tamany notablement més gran que la resta per tal de que sigui més vistós, de color vermell. La notícia més important és d’un tamany similar al del títol per contrastar la seva importància envers les altres, però aquesta és de color blanc. La resta de notícies varien entre colors blanc, negres i verds.

-Ordenació del text:

· COSMOPOLITAN: El centre d’atenció recau en el títol de la revista i en la imatge mostrada. Desprès segueix un ordre descendent per el costat esquerre i desprès per el dret. Intenta fer-ho de forma que els titulars més grans siguin els més vistosos.

· MARCA: El centre d’atenció fixat en el titular i desprès descendeix cap a la noticia justament inferior a aquest. Li dóna molta importància a aquesta notícia fent que es mostri com la principal, per fer-ho ens mostra una jerarquització, fent que la noticia més important sigui la de més tamany.

-Ordenació de les imatges, altres elements formals i els colors en la portada

· COSMOPOLITAN: Única imatge situada a la part dreta que ocupa la major part de la portada. Domini dels colors: orsa, blanc i negre., distribuïts alternadament sobre un fons gris.

· MARCA: Més d’una imatge, la més vistosa, que correspon amb la notícia més important, situada al centre de la portada amb uns títols grans i de color blanc. La resta estan situades a la part inferior de la portada donant-li menys importància. Domini del colors vermell i blanc, però també hi trobem, per orde de major a menor quantitat, negre, verd, gris, lila i taronja.

-Ordre de lectura que s'ha donat a la pàgina

· COSMOPOLITAN: Lectura vertical de a dalt a baix, començant per l’esquerra i finalitzant per l’esquerra.

· MARCA: Lectura horitzontal d’esquerra a dreta i de amunt a baix.

-Elements que destaquen:

· COSMOPOLITAN: Fotografía de la noia i el titular més gran situat a la part inferior-mitja esquerra.

· MARCA: Fotografía central.


.

Logotip Arts Bellera.

Proves en positiu i negatiu:

Proves amb color: Logo definitiu i en tamany 1x1

L'associació de Arts Bellera està formada de quatre modalitats(plàstic, escènic, música i audiovisual) per això al logotip s'ha de representar les quatre modalitats. Aquest és el meu logotip final. Es tracta de diferents taques de pintura al fons de quatre colors diferents. Cada color representa a cadascuna de les modalitats d'aquesta associació. El micròfon és un element de reforç, que simplement representa la part escènica i la musical, ja que les taques de pintura per si soles només sembla representar la modalitat plàstica. He jugat amb les paraules creant la paraula BellerArts. Però hi ha dos factors a tenir en compte relacionats amb la A: els colors estan invertits respecte les altres lletres, està en majúscules. El motiu de que aquesta A sigui diferent és per remarcar que l'associació és d'arts. Si es deixa la paraula normal: Bellerats, la lletra més vistosa és la B, destacant el principi de la paraula. Dons la meva idea era destacar la paraula Arts, fent que la A fos diferent a la resta de lletres.

Al logotip en tamany 1x1 te una modificació molt senzilla. Com les paraules BellerArts senceres no funcionaven en aquest tamany només hi he posat les inicials, de forma que s'entén millor.

Fonaments del disseny

http://disseny2batxarts.blogspot.com/

turbinegeneration: Projecte final

906090.

Aquest projecte consisteix en mostrar a la gent que el model de la societat actual es impossible. La societat d'avui en dia ha creat un model amb unes mides determinades, 906090, a partir de la diva Marylin Monroe. Aquesta dona va implantar aquest model, el qual encara és vigent. El problema de la societat es que s'ha accentuat i la pressió social és encara més forta.
Llavors nosaltres varem agafar aquest tema per fer l'exposició. Com a model de cos ideal, vam agafar un maniquí, màxim representant de cànon de bellesa. El projecte amb el maniquí va anar evolucionant i canviant progressivament amb el pas del temps. La paret, de color lila, també anava canviant, només hi va haver una cosa que va durar des de el primer fins el últims dia, les lletres 906090.
Desprès de tots aquest canvis en projecte va quedar de la següent manera: El maniquí envoltat de cintes mètriques de costurera; a la paret, com si fos una ombra, la figura d'un maniquí omplerta de fotografies d'anorèxiques. I finalment una tauleta petita amb una maqueta del projecte inicial.
Van haver-hi algunes coses fetes a últim moment que no van resultar les més adequades, però el més important d'aquest treball és el procés, la seva evolució.

Per saber més d'aquest projecte consulteu: http://www.turbinegeneration906090.blogspot.com/

Turbinegeneration: projecte inicial

IDEA 1:El meu projecte inicial estava relacionat amb la memòria. Em va costar molt trobar el tema i com enfocar-ho ja que volia fer una barreja de coses que al cap i a la fi no s’entenia res. L’idea d’aquest projecte es basava en el moment en que tu veus una peça de roba i et recorda a un moment o a una epoca de la teva vida. El que jo pretenia fer era un stop motion on es veien diferents samarretes o complements i el record que em donava, que no era mes que una fotografia d’algun dia significatiu que la vaig portar. Aquesta idea en tot cas mai la vaig poder treballar del tot per que era molt embolicada.

IDEA 2
Més tard vaig pensar en un altre idea, que no va arribar a ser res més que una idea. No vaig arribar mai a fer fotografies ni res per l’estil, ja que poc desprès de decidir-ho ens van proposar fer aquest projecte per grups. El projecte es basada en roba abandonada, és a dir quan tu deixes de posar-te una samarreta per qualsevol raó però no la treus del teu armari. Aquesta samarreta, llavors està abandonada. El projecte final hagués consistit en una fotografia modificada amb el photoshop on es podia veure o bé la samarreta en perfectes condicions i al costat la mateixa samarreta feta pols, en un racó com si estigues abandonada, o per altre banda la samarreta directament abandonada. Però mai vaig arribar a fer res.

El camí a casa

Aquest és un projecte plantejat de forma que havíem de buscar un camí molt familiar, com per exemple el camí de casa a l'escola o viceversa. Un cop sabies el camí que faries, havies de fer un autoretrat, que no havia de obligatòriament de la cara, podia ser dels peus o de qualsevol altre part del cos.

El meu camí era de l'escola a casa, però com havia de ser un camí que nosaltres coneixessim molt bé vaig decidir fer un camí que sempre faig, vagi on vagi. Aquest camí no es un altre que el camí del portal de casa meva a la meva porta. A l’autoretrat és veu que es el camí de l'escola a casa perquè hi ha elements que ho mostres com la motxilla.
Desprès també haviem de fer un autoretrat dibuixat, el que faig fer per aquest retrat va ser els meus peus caminant. Però degut a l'activitat amb el Howard aquest dibuix va acabar formant part de l'activitat proposta per ell, és a dir aquest autoretrat es va quedar enganxat al terra com part de la meva participació.

Els mons de Coraline

Els mons de Coraline, és una pel·lícula de Henry Selick.
La Coraline i la seva família s'acaba de mudar a una nova casa, a la qual a la Coraline no li agrada gens. Un dia caminant per les afores coneix al seu veï i dies més tard aquests li dona una nina que és idèntica a la Coraline i li explica que la ha trobada per casa seva.
Aquesta nina més endavant es veurà com era una espia de la "l'altre mare" de la Coraline. La Coraline aconsegueix trobar un món paral·lel al seu a través una petita porta que hi ha a casa seva, en aquest món les coses són com la Coraline vol, tot el que passa li encanta. En aquest món és on la Coraline coneix a la seva "altre mare". Aquesta altre mare finalment resulta ser un monstre del qual l'única intenció és apoderar-se de l"anima" de la Coraline canviant-li els ulls per botons (tret característic de tot ésser viu en aquest món paral·lel).
L'altre mare acaba segrestant els pares reals de la Coraline fent que ella els hagi de recuperar utilitzant la seva intel·ligència. Al final gràcies a l'ajuda dels seus nous amics aconsegueix alliberar els seus pares i tancarà la porta d'entrada a aquest món.

MACBA, Howard

El dia 26 de febrer de 2010 vam anar al MACBA a fer una activitat amb el Howard. El que ell ens va proposar és en una sala buida, dibuixar al terra, mitjaçant cinta adesiva, posits, cartró i objectes que haguessim portat, un recorregut que ens sapiguessim molt bé. Aquesta activitat va ser molt divertida ja que teniem total llibertat per fer el que volguessim.
Ens van dividir en grups de tal manera que cada grup no podia veure que faría el grup següent. Un cop tots el grups van fer aquesta activitat, ens vam reunir tots a la sala i vam comentar aquesta experiència.
Una de les conclusions que vaig extreure esque hi ha gent molt diversa, gent que viu molt lluny i diferents formes de fer entendre el teu recorregut. Mentre's que alguna gent es centrava en coses properes a casa seva, hi habia gent que li donava més importancia als elements que hi habien en el seu camí.

John Baldessari

Nascut el 1931 a National City, California, John Baldessari és sens dubte un dels artistes més influents del nostre temps, que ha desafiat les convencions de les pràctiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

Pura bellesa
L' exposició repassa la trajectòria artística de John Baldessari, començant per les obres que es van salvar de la crema a què l'autor va sotmetre els seus treballs d'entre maig de 1953 i març de 1966.

La mostra recull les obres més importants de l'artista i que reflecteixen la gran diversitat de mitjans d'expressió que ha utilitzat en la seva carrera artística. El seu famós nas flotant de 1965, 'God Nose', dóna pas a les nombroses escultures de nassos i orelles que ha desenvolupat fins a l'actualitat. També és present la seva obra 'Comissioned Paintings'.

obra escollida

California Map Project Part I: California.

1969. 11 improvisacions per raig de tinta sobre paper d'arxiu damunt Dibnd.

Aquesta obra esta composta 12 quadres, en els quals a 10 d'ells es pot veure el una lletra de les 10 que hi ha en la paraula "California" cada quadre mostra una lletra. Als dos primers hi ha informació sobre California.

Rodney Graham

Nascut el 1949 a Abbotsford, una petita localitat de la Colúmbia Britànica canadenca. Rodney Graham es va traslladar amb la seva família a Vancouver el 1964. De 1968 a 1971 va esrudiar hitòria de l'art i antropologia, aixíi com literatura anglesa i francesa, a la University of British Columbia.

A travès del bosc

És una exposició de l'artista canadenc Rodney Graham que examina l'evolució de la seva complexa obra artística, basada inicialment en l'adaptació de models literaris i influïda per 'art conceptual dels anys setanta.

Aquesta exposició descriu un llarg itinerari que s'inicia amb l'adaptació de textos literaris i l'apropiació de temes d'història de l'art, continua amb uns treballs cinematogràfics de gran originalitat i desemboca en un mitjà clàssic de l'art, por contemplar la sèrie de quadres titulada Picasso, My Master (2005), es mostra al Museu PIcasso d Barcelona un conjunt d'obres que , amb ek títol de Possible Abstractions, caricaturitzen els atacs abstracta moderna i que s'afirmen així com una nova forma d'aquesta tendència.

Obra escollida

Essence of Smoke

(2o06) Fotografies cromogèniques muntads en cuatre copes de llum d'alumini pintades i unids per cables coberts de tela.

Aquesta imatge és molt peculiar. Consisteix en dues ampolles vista per davent i per darera. L'unica diferencia entre aquestes ampolles l'unica diferencia és que una ampolla ésescirta en fracès i un atre en anglès.

Projecte guarderia 2010

El dia 5 de gener de 2010 van finalitzar el projecte de la guarderia, fent una performance protagonitzat per els alumnes de 1r de baxillerat escènic, que consistia en un espectacle amb teles i globos de color i com a acció final d'aquesta performance els alumnes d'escènic van donar als nenes petits uns cubs amb pintura. Aquesta performance tenia como a objectiu final fer que els nensi nenes de la guarderia pintessin tant la nostra roba com els espais proporcionats per la guarderia com els arbres, els miralls o les teles penjades.

Aquest projecte va fer que tots els alumnes d'artistic, haguessim fet o no haguessim fet la performance, ens impliquessim. Personalment crec que va acabant sent un projecte molt divertit i molt gratificant. Tots vam poguer disfrutar d'una activitat diferent i entretinguda.

Al final de tot, cuan ja no ens quedava temps vam fer una foto de tots i ens vam dividir en clases, alguna de les clases es van passar la resta del matí fent fotos per desprès poder crear l'album de fotos de l'institut:

http://www.bellera.cat/art/0607/art/ (Aquí es poden veure totes les fotografies realitzades)

Pàguines web que m'agraden

Aquestes són dos pàgines web que m'agraden molt.
He trigat molt a decidirme, pero he escollit aquestes dues perque tot i que no estic sempre mirant-les realment quan hi entro m'interressa mirar-ho tot.

Una és aquesta:
http://www.brusheezy.com/
És una pàgina on et pots desacaregar pincells del photoshop, i a mi m'agrada molt ja que així tinc més eines del photoshop per poder-hi "jugar". Sempre em puc descarregar un pincell i fer una nova imatge partint d'un nou arxiu en blanc, pintar amb un dels nous pincells que m'he descarregat i deformar la fomra per que sigui més personal. També puc agefir línies amb els pincells normals i personalitzar-la.


L'altre web és aquest:
http://www.dafont.com/
És un web on et descarreges lletres que no et venen integrades al l'ordinador. Gràcies a aquest web puc jugar més amb l'estètica dels meus treballs, del web i amb les imatges del photoshop, ja que si també vull ficar un text, tenint més varietat de fonts puc fer entendre millor el significat de la imatge o bé del text.

Amb aquests dos web és una forma de fer d'una imatge o d'un paper en blanc, un document més meu, creat i personalitzat per a mi, tot i que siguin descarregades sempre les puc modificar, i la combinació d'aquests elements és meu.

Tim Burton

Timothy Burton nascut el 25 d'Agost del !958 a Burkbank (California)

Va ser director, productor y guionista. Va ser uns dels autors mes originals de Hollywood (actual). Des de nen es nutría de cómics y antiges películes de terror y fantrasía. Durant la seva juventud un gran talent per el dibuix, estudiant animació a l'Institud de l'Artm de California i partir de 1979.

La Disney va contractar a Tim Buton a principis de la decada dels 80 per a treballar com a animador durant els seus primers anys de trayectoría professional. Va fer diversos traballs per a la Disney pero al 1984 va publicar un dels seus curts més recordats Frankenweenie. Al 1985 va publicar publicar el su primer film. Pero no va sortir del anonimat fins que va fer Bitelchus (1988), un film amb Michael Keaton al paper principal y a Alec Baldwin y Greena Davis com a co-protagonistes. Al 1989 va obtenir el seu titol més taquiller Batman, la adaptació del cómic de Bob Kane. Aquest mateix any es va casar amn la pintora Lena Gieseke, pero es va divorciar al 1992.

A la seguent epóca va fer una de lesz seves millors obres Eduardo Manostijetas (1990), un conte fantástic dotat d'una gran bellesa y sensibilitat. Aquesta película va estar protagonitzada per Johnny Deep, un rostre molt usual en les seves proximes películes. Al 1994 va estrenar la seva obra Ed Wood, la figura d'Ed Wood va ser denominat com el pitjor director de la història. Aquest film va obtenir dos premis Oscar, un al millor maquillatge i un altre per Martin Landau, el millor actor secundari per la seva interpretació al peper de Bela Lugosi. Despres d'aquest film faría: Sleepy Hollow (1999), El planeta de los simios (2001) el cual va resultar decepcionant, Big Fish (2003), Charlie y la fábrica de chocolate ( 2005) y Sweeney Tood (2007), també va participar amb la Disney per a dirigir dues pelicules d'animació 3-D.

Respecte la seva vida amorosa, despres de la seva separació amb Lena Gieseke, Burton va mantenir una relació amb la mode i actriu Lisa Marie, amb la cual després del rodatge de El planeta de los simios va trencar la seva relació per començar una amb Helena Bonharm Carter.

Més informació en les pagines webs:

http://www.alohacriticon.com/elcriticon/article1809.html

http://www.galeon.com/timburton/

Videos:

http://www.youtube.com/watch?v=UaaUdB6Yz4I&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=Ulbsb1FxnH0&NR=1

http://www.youtube.com/watch?v=LIA9FD36JTA&NR=1

Edgar Allan Poe

LA MUERTE DE LA MASCARA ROJA: Amb aquesta fotografia vull fer transmetre una de les escenes que em va venir al cap quan vaig llegir el conte de La Muerte de la Máscara Roja. No he volgut donar cap imatge de sang ni res per l'estil ja que no ho creia gaire convenient per el conte. Aquesta fotografia és molt sutíl, es pot apreciar els cadàvers, que és la part fosca dels contes de Edgar Allan Poe; y la mort de la mascara vermella, que és com l'altre cara més elegant.

___________________________________________________

Aquesta és la imatge petita del treball de poe.

Diari.

Pep Duran: ímbric

El passat divendres dia 29.10.09 Van anar a l'exposició de Pep Duran, un escenograf.
Pep Duran fa comparacions, per això la millor tècnica que podía utilitzar era el collage amb ímbric (tècnica que consisteix en posar una cosa al costat d'una altre i avegades sobreposarles) , que es la tècnica que es veu en les obres que podíem trobar a l'instal·lació. No obstant, a l'expocisió também s'utilitza el constructivisme.
Ell el que vol dir amb aquella instalació és que preten enmatxar dos móns, enmatxar les diferents visions de la vida, per això hi ha una linia que uneix totes les obres d'art de la sala, desde el pont d'entrada a l'instal·lació fins al final, els cuadres rodons dels germans Castells, els unics cuadres de l'exposició no creats per el Pep Duran.
Pep Duran va construir aquestes obres a partir d'elements ya usats, va aprofitar tot material que es podía reutilitzar. El material més utilitzat és la fusta, el parquet. El parquet és tant utilitzat per ell, perque deia que el parquet formava part de la vida de les persones, el parquet al estar amb contacte amb les sabates, els peus, etc. aquest forma part de la vida de les persones, per tant agafant el parquet s'agafa una part de les persones.
Personalment considero la seva expocisió una forma molt diferent de veure l'art en comparació amb la meva idea d'art. Ell barreja objectes, artistes, fa obres d'art que no es basen a ser un tros de roba enmarcat i penjat a una paret. Ell reserca els materials, fa que cada objecte tingui un significat especial y despres de tot, els uneix un a un amb una línia.

EL QUE VEUEN ELS MEUS ULLS: Aqui acaba la curiositat

Aquesta imatge esta feta des de un pla frontal. Aquí el mes important de la fotografia és la poca profunditat de camp que hi ha, ja que els elements que estan mes lluny estan desenfocats y al contrari els mes propers estan enfocats. També hi ha molt lloc entre la llum y les ombres. al fons de tot hi ha molta foscor, en canvi al primer pla hi ha molta claredat degut al flash de la càmera. Aquesta imatge esta feta des de un forat a la paret que donava a una habitació. La imatge reflexa alguna de les coses que hi havia dins de l'habitació.

EL QUE VEUEN ELS MEUS ULLS: La meva gran debilitat. la curiositat

Esta en un pla picat, aquí en aquesta imatge el fora de campo podria ser important però encara ho es més el joc de llums produïts pel flash de la càmera. Dóna un efecte de profunditat enorme sense poder visualitzar gaire be que hi ha al final de la canonada. Els diversos colors de la pintura seca de la imatge, fa que sembli un altre objecte molt diferent. Aquesta imatge és una de les que més m'agraden perquè primer em vaig fixar en la canonada però desprès la curiositat va poder amb mi i va fer que pensés en aquesta fotografia.

EL QUE VEUEN ELS MEUS ULLS: L'altre cara de la RU

Des de un pla frontal i picat, ja que està per sobre de la imatge en canvi esta just davant. Aquesta imatge te una entonació molt especial gracies al joc de llums. Aquestes rajoles estaven a una habitació una mica amagada que no arribava gaire bé la llum. La imatge l'he escollit per fet de la brutícia que hi ha a sobre de les rajoles, és com la cara oculta de la fabrica